Blog

Abans d’assistir al concert del Quartet de corda i soprano que actuaven per la Festa Major de Vilalleons de l’any passat pujàrem a sopar a Puig-l’agulla i mentre fèiem temps per esperar tanda entrarem al santuari. Les portes eren obertes i no hi havia ningú. Quina pau i quina frescor! S’hi estava bé allà dins. Tot fent la visita vam ser testimonis d’un fenomen extraordinari que no sé si algú més ha observat en aquest indret. En el seu camí cap a la posta i just quan es trobava a la mateixa alçada del santuari, abans d’amagar-se per darrera de l’ermita de Sant Sebastià, un raig de sol que penetrava pel petit rosetó de la façana va il·luminar la imatge de la Marededéu al cambril elevat darrera l’altar. Va durar uns breus instants, uns quants segons, no compto que fos més d’un parell de minuts. Vam quedar fascinats! Llavors hi vaig caure: era el dia de la vigília de la Mare de Déu d’Agost, patrona del santuari de Puig-l’agulla.

El murmuri de l’aigua que raja pel broc de les fonts és constant. Els ocells amb els seus refilets canors posen lletra a aquesta melodia i omplen de cants la capçada de branques que acoloreixen de verd la volta del cel damunt del parc. Un parc que roman enclotat, a recer dels atribolaments d’una vida quotidiana a cuitacorrents que ens allunya de les coses senzilles i plaents del dia a dia.

Sota l’ombra d’aurons, roures, freixes i altres arbres de ribera que s’enfilen erts buscant el sol de tardor que mig s’amaga rere els núvols, es troba la font del Lleopart. Fils de llum travessen el brancam que s’esfulla, gronxat pel vent, com un devessall de llàgrimes que s’ajeuen colgant els pendents suaus de la font, nets de bardisses, amb pinzellades impressionistes de colors marró castanya i grocs diversos.

Vilalleons és un poble i antic municipi d'Osona. L'any 2019 tenia 124 persones empadronades, 19 en el seu nucli i 105 a les masies que l'envolten. Es va fusionar amb Sant Julià de Vilatorta l'any 1946. Des de llavors, l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta té una especial atenció en les actuacions que s'hi duen a terme, per conservar la idiosincràcia del petit i bonic poble de Vilalleons. Actualment, els seus veïns s'organitzen a través de l'Associació de Veïns de Vilalleons.

Abans de la mecanització, la terrissa s'havia de maurar a mà. En el taulell maurador, els terrissaires removien el fang amb premudes repetides per estovar-lo i barrejar-lo fins aconseguir la consistència necessària i donar-li forma cilíndrica per fer-ne els "pastons" per ser tornejats a la roda i convertir-los en tupins, olles, cassoles, càntirs, etc.

Va ser a principis dels anys seixanta quan la família Morera va adquirir un terreny situat a l’entrada del poble, entre Altarriba, Santa Margarida i la Casanova. 

Can Pallàs és una obra noucentista de Sant Julià de Vilatorta (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

L'església de Santa Maria de Vilalleons forma part de les rutes que ofereix Catalonia Sacra. El coordinador del programa de formació, Marc Sureda, ens ofereix una visita comentada.

Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble amb el carrer Montseny.  Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!